12/03/202512 de març de 2025 La Berta i jo, el nou àlbum de Beatrice Alemagna Beatrice Alemagna presenta el seu nou àlbum: La Berta i jo. «Ahir vaig caure. Vaig ensopegar amb una pedra i… pam! El pare em va netejar la ferida i em va dir que aviat hi tindria una crosta preciosa. I sí que em va sortir una crosta, però no era pas preciosa…» Aquest àlbum és una commovedora i imaginativa exploració del creixement, el canvi i l’aprenentatge sobre com viure amb les coses que ens espanten, i ajuda fins i tot a estimar aquestes coses. L’aparent senzillesa d’una ferida i una crosta trasllada el lector a records de gran intensitat, tot i que possiblement oblidats. Les caigudes, el dolor i les cicatrius formen part de la vida quotidiana dels nens, i també de l’aprenentatge que els farà créixer i que els convertirà en adults. Carta de Beatrice Alemagna adreçada als lectors En aquesta carta adreçada als lectors, Beatrice Alemagna descriu els sentiments més sincers i personals que l’han portat a escriure la història de La Berta i jo. Estimat lector, Quan vaig escriure la història sobre una nena i la crosta que tenia al genoll, vaig viatjar fins als moments més dolorosos de la meva infantesa, quan queia de la bicicleta o quan ensopegava al pati de l’escola. Sabia que aquestes coses les experimenta tothom, però, d’alguna manera, em pensava que les meves ferides i les meves esgarrinxades eren les pitjors del món. I la sang que em sortia a mi era la més sagnant. I les meves crostes? Les més lletges! Desitjava que arribés el dia en què deixés de caure i de fer-me mal. Encara conservo moltes d’aquelles cicatrius. En veure créixer les meves filles, m’han tornat a la memòria aquests moments i la història de La Berta i jo s’ha precipitat. Els meus petits traumes infantils eren records dolorosos, però, alhora, també m’oferien l’oportunitat d’escriure una història sobre el creixement i el canvi. Creixem quan aprenem a viure amb les coses que més ens molesten, i fins i tot quan aprenem a estimar aquestes coses. Sempre he pensat que un canvi de mentalitat és un aspecte crucial del creixement. Més endavant, quan vaig escollir una crosta com a objecte d’amor i d’odi, vaig descobrir que La Berta i jo també tractava de les amistats imaginàries que només els nens es construeixen a la ment. Aquesta dolça bogeria que tenen m’ha fascinat sempre. Des de fa un temps, la meva filla de sis anys té un amic imaginari, un elefant que es diu Zebulino . Em va dir: «Fins que em mori, ell estarà amb mi». És una característica meravellosa pròpia dels infants el gran amor i els sentiments inexplicables que senten per coses que els adults consideren absurdes. Per a ells, allò que pot sembla irreal és la simple realitat. Al final del llibre, la nena mira per la finestra i es pregunta si la Berta —que va caure, però va ser trobada i col·locada al jardí— està bé. Fins i tot llavors, després que la crosta hagi desaparegut, la Berta és real per a la nena. Tenien una relació estreta i, tot i que ara la nena té el gosset que sempre havia desitjat, continua recordant la Berta, la lletja crosta que odiava tant…, i ho fa amb amor. Espero que gaudeixis del meu nou llibre. Atentament, Beatrice Alemagna Segueix-nos a les nostres xarxes socials per conèixer i descobrir més detalls i novetats de Combel: Facebook, Instagram i X (antic twitter).
